L'HORT ECOLÒGIC

2011-06-06T07:58:00.001-07:00

Setmana verda

Cada curs a la nostra escola celebrem la Setmana verda aquesta setmana fem tot d’activitats relacionades amb el medi ambient. Aquest any l’hem celebrat del 16 al 20 de maig.
Durant aquesta setmana varem preparar l’hort per tal de tenir-lo ben endreçat per la visita del Tomàs Molina del divendres 20 de Maig.

El Tomàs Molina va inaugurar l’ estació meteorològica que tenim a l’hort. Li vam ensenyar els aparells que tenim dins la caseta meteorològica, el panell del vent, els fulls de registre, les dades que recollim, etc...
També va fer una visita pels diferents espais de l’hort on li varem ensenyar els productes que hi tenim plantats, la mandala, on hi ha les plantes aromàtiques; el compostatge, la caseta on hi tenim les eines,...
Desprès vam anar a la sala d’actes on li vam ensenyar un vídeo que havíem gravat de l’hort i l’equip de redactors de l’escola li va fer algunes preguntes. Ens va explicar que aquest estiu no seria tan calorós com els anteriors.

La visita del Tomàs Molina ens va agradar molt i ens ho vam passar molt be i voldríem que tornes.

2011-05-02T07:41:00.000-07:00

Mes d'Abril

2011-05-02T07:40:00.000-07:00

El passat dilluns 4 d’abril varem plantar enciams, pebrots i tomaqueres.

El dimecres 6 d’abril varem plantar cebes “de la fuente” , alberginieres i maduixeres.

Els arbres que ens els van donar l’agencia catalana forestal i que vam plantar durant el mes de novembre ja han florit. La zona dels arbres ens agrada tal i com esta quedant.

Durant el mes d’abril també varem plantar mongetes de ganxet i mongetes de “genoll de cristo”. Uns dies més tard vam plantar enciam de fulla de roure i vam collir enciams i escaroles que ens vam endur per fer una bona amanida.

Durant aquets mesos hem anat netejant l’hort i hem posat tanques a la mandala i a les parades.
Ara estem preparant l’hort per la setmana verda que comença el dilluns dia 16 de maig fins el divendres 20.

FEBRER

2011-03-29T08:04:00.000-07:00

El dia 25 de febrer vam celebrar la calçotada tots els alumnes d’espo-laboral. Abans de menjar calçots vam tenir vam fer moltes feines: - Collir els calçots de l’hort un dia abans. - Fer les salses. Cada aula va fer una salsa i després vam fer el concurs. - Alguns van parar taula i els altres vam preparar el foc. Els calçots estaven boníssims i les salses encara més. Després de menjar els calçots vam fer un dinar a l’aire lliure (macarrons i botifarra amb mongetes). Després del dinar ho vam recollir tot, posant cada tipus de deixalla al seu contenidor.

GENER

2011-03-17T08:31:00.000-07:00

Durant el mes de gener hem fet tasques de manteniment a l'hort.

De tant en tant calçavem els calçots per preparar -los per el dia 25 de febrer que farem la calçotada..

També varem treure fulles del pati de l'escola i de l'hort.

Vam preparar les parades per plantar-hi diferents productes quan faci més bon temps. Hi hem posat terra negra i hem estovat la terra.

Actualment a l'hort hi tanim carxoferes, calçots, espinacs, cebes i escaroles. Dos alumnes de l'aula 19 van pintar la tanca de l'hort ja que estava una mica rovellada. I per acabar vam segar la gespa del voltant de les parades de l'hort que ja feia falta perquè estava molt llarga i molestava per treballar-hi.

DESEMBRE

2011-01-31T07:36:00.000-08:00

A principis de desembre vam plantar els arbres que ens van donar a l’agencia catalana forestal i una olivera del tipus ole que vam comprar. També vam trasplantar uns nespres que hi havia a l’escola i els vam plantar a l’hort.
De plantar un arbre no es pot fer de qualsevol manera. Per fer-ho hem de seguir unes indicacions:
- Es poden plantar entre els mesos d’octubre i març.
- Prop de les cases hi plantarem arbres que d’adults siguin petits, a la façana Sud de la casa hi plantarem arbres de fulla caduca que a l’hivern no facin ombra i a l’estiu ens protegeixin del sol. També hem de tenir present la mida que tindran els arbres un cop siguin grans.
- Per plantar un arbre al terra primer farem el forat un mes abans de plantar l’arbre, l’excavarem 2 vegades més gran que el pa d’arrel de l’arbre i comprovarem que l’arbre estigui recte. Desprès de plantar-lo compactarem la terra trepitjant-la, i finalment el regarem.

NOVEMBRE

2011-01-26T07:49:00.000-08:00

Dimecres 3 de novembre de 2010

Vam plantar enciams i escaroles.
Fa uns dies que vam comprar una caseta meteorològica per Internet. Avui l’hem col•locat al costat de l’hort. S’ha de posar cara Nord.
També hem comprat una veleta que l’hem col•locat sobre la caseta de l’hort per mirar la direcció del vent.

El dilluns 8 de novembre de 2010

Vam anar a buscar el planter d’arbres a Solsona. Aquests arbres ens els han donat l’agència forestal catalana a través del Programa d’Escoles verdes.
Els planters que ens han donat són:

- 2 faigs
- 1 hibisc
- 1 sàlvia
- 1 lilà
- 2 aranyoner
- 1 boixac
- 1 cyca
- 2 saücs
- 1 arboç
- 1 lledoner
- 3 ginestes
- 1 romaní
- 1 farigola
- 1 marfull
- 1 boix
- 3 garrics
- 1 vimetera

Durant els propers dies plantarem aquests arbres. Abans de plantar els arbres vam fer un dossier a l’aula que ens explicava com havíem de plantar els arbres i les característiques de cada arbre.

Dimecres 10 de novembre de 2010

Vam plantar cebes i vam recollir fulles seques del pati. Ara que estem a la tardor hem de recollir fulles molt sovint.

Divendres 19 de novembre de 2010

Aquest dia vam fer all i oli de codony amb els codonys que vam collir de l’hort.

OCTUBRE

2010-11-15T08:03:00.000-08:00

Divendres 8 d’octubre de 2010

Hem posat la porta per entrar al recinte del compost, de moment no la podem tocar.
Hem collit tots els tomàquets que quedaven i també el blat de moro per fer crispetes.
Després hem fet els forats per posar els arbres que aviat hem d’anar a recollir.

Dimecres 13 d’ octubre
Vam plantar cols.

Dilluns 18 d’octubre
Vam plantar alls i faves

Dimecres 20 d’octubre

Vam collir ametlles i vam calçar els calçots.
També vam collir els codonys. Amb uns quans dels codonys en farem allioli de codony i la Mercè amb la resta de codonys ens va fer codonyat per a tots, estava boníssim!!!
Uns quants han plantat cacauets i espinacs.

SETEMBRE A L'HORT

2010-10-08T01:04:00.001-07:00

9 de Setembre

Quan vam arribar a l’escola l’hort era com una selva.
Al matí vam anar a l’hort. Vam treure males herbes i les vam posar en bosses. També vam recollir fulles amb el rasclet. Vam regar amb la regadora, vam podar les truanes i vam passar la desbrossadora.

15 de setembre
Hem collit patates amb el xapo, n’hi havien bastants. Ens les vam repartir entre els companys de l’aula. També hem collita els productes que encara hi havia com: tomàquets, albergínies, carbasses, pebrots, blat de moro... Les carbasses les hem guardat i en farem alguna manualitat per halloween.
Després vam treure el compost de la compostadora. Ja feia tot un curs que estava ple. Va sortir molt bé. Tot el compost el vam repartir per les diferents parades.
A l’escola només fem compost amb les restes vegetals de l’hort i el pati.

16 de setembre
Avui hem plantat els calçots. Aquest és el primer pas per poder celebrar la calçotada al mes de febrer. Alguns com l’Oriol han fangat amb la fanga.
La Matilde ha triat les pipes de gira-sol que vam collir a l’estiu.
Altres van regar i també vam esporgar els arbres fruiters.

20 de setembre
Vam marcar els llocs on posarem desprès els arbres de l’agencia forestal. Com que som escola verda ens hem acollit a una proposta de l’agencia catalana per plantar arbres i arbusts a l’escola.
Vam treure el rec per goteig.

Vam buidar el compost i posar-lo a les parades. I també vam collir cerveses.

4 d’octubre

Hem collit el raïm i hem tret les males herbes de la mandala.
Ara l’hort ja fa una mica de goig.

2009-05-26T07:20:00.000-07:00

Castanyer

El castanyer, en castellà castaño, és un arbre forestal del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.
No és objecte pròpiament d'un conreu agrícola sinó que es tracta d'un aprofitament forestal.

Pertany a la família de les fagàcies. Originari de l'Europa meridional i l'Àsia Menor, als Països Catalans es troba conreat . És comú al nord-est de Catalunya (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.

És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de diàmetre.

Les fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades, profundament dentades, agudes i sense pels. Té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de juny. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espinós, maduren a la tardor.

No suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis és a dir més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.

La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja començaren en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer bótes per a vi.

2009-05-26T07:17:00.000-07:00

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres són plantes d’hort.
El nom del seu fruit pot ser pebrot, pimentó, pebrera o pebre. A Alcoi aquest fruit s'anomena bajoca.

Descripció
Plantes anuals de fulles oposades, flors blanques i fruits (el pebrot) en baia amb moltes llavors. Hi ha molta variació en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats són molt picants.

Bitxo

El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.

Nyora

La nyora és un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S'utilitza en multitud de plats típics de la comarques del sud del País Valencià. A Alacant és condiment indispensable per als arrossos. Un altre plat típic que inclou nyora; almenys a les comarques del sud, és la pericana.

Conreu

Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) també necessita molta aigua i adobs. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita és esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.
Al nostre hort hem plantat pebrots i bitxos a la parada 8.

2009-05-26T07:13:00.000-07:00

Setmana Verda a l’escola Jeroni de Moragas d’Ampans

Al llarg de la setmana del 18 al 22 de maig ha tingut lloc, a la nostra escola, la tradicional SETMANA VERDA.

Pel que més ens afecta cal remarcar:

1. Dimarts dia 19 hem visitat la masia LES REFARDES, al terme municipal de Mura. L’Esther i l’Ernest és la parella que té cura de la finca. Treballen específicament en la recerca de llavors autòctones de tota classe d’hortalisses. Aprofiten els recursos de la natura, com el tractament i l’aprofitament de l’aigua, de l’energia solar amb les plaques solars, l’estalvi d’aigua amb el reg per goteig, el compostatge tant orgànic, com vegetal. La visita a estat molt interessant. Hem comprat algunes mostres de llavors, que al seu moment aplicarem i plantarem a l’hort.

2. Entre dimecres a la tarda i divendres el matí hem posat en marxa a estones el reg a goteig a l’hort. Són dies de molta calor i de molta xafogor. Hem, recollit bosses plenes de borrissol de les pollancres que deixen una catifa blanca al pati de l’escola i a l’hort.

3. Divendres dia 22, al matí, ens han visitat un centenar d’alumnes de l’escola Riu D’Or de Santpedor. Entre les activitats realitzades cal destacar la visita al nostre hort. Se’ls ha explicat com el tenim distribuït i allò que hi hem plantat a:

.la zona arbrada amb arbres fruiters, com cireres, pereres, presseguers, pruneres, pomeres, i la zona boscosa amb avellaners, canyissars, roures, un llimoner, figueres, lliris blaus, i el pluviòmetre en zona despejada.
.L’hort en sí, fent una passejada pels camins que voregen cada una de les parades amb les diverses hortalisses que hi tenim plantades, d’on s’han endut faves, carxofes i espinacs, on han diferenciat les fulles dels alls i de les cebes, on han vist les tomaqueres, les mongeteres, les alberginieres, els pebroters, les pastanagues, els pèsols, els enciams, les cols i les nyàmeres, i el rec a goteig, i
.la mandala, amb el reguitzell de plantes aromàtiques que han pogut olorar i fins i tot endur-se’n una petita mostra, com: la ruda, la valeriana, la menta, la tarongina, l’espígol, l’orenga, la sàlvia, la santolina, el romaní, la farigola, el julivert i el llorer,
. i les parades sobretot la de la sèquia on hi ha els ceps, amb raïms, petits encara, el codonyer i els maduixers carregats de maduixes i els aranyons.

2009-05-26T07:07:00.000-07:00

Col

Les cols en les seves diverses varietats dins l'espècie tenen com antecessor comú la varietat silvestre de col que es troba a les costes i penyasegats de gran part d'europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.
Descripció
La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en silíqua amb diverses llavors. Pel conreu s'han obtingut diverses formes de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.

Varietats de col

•col silvestre, Bròquil, Bròquil xinès, Col de Brussel•les, Coliflor, Col arrissada, Col de Milà, Col de cabdell, …

Conreu

El conreu de la col destaca per ser una planta pròpia de terres argiloses i calcàries i per tenir una gran resistència a les baixes temperatures (més que cap altra hortalissa)
Totes les varietats de col són molt atacades per dues papallones anomenades ambdues papallona de la col i per les orugues de les quals es mengen totes les fulles en poc temps

Gastronomia

La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya es l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella, el trinxat i els farcellets de col. També es un dels ingredients principals de la cuina xinesa.Al nostre hort, a l’hivern vàrem plantar cols d’hivern, coliflors i bròquil a la parada ….., que podem collir a la primavera, i ara a la primavera hem plantat cols de cabdell a la parada nº ……. que collirem a finals d’estiu o a principis de la tardor.

2009-05-26T06:59:00.000-07:00

Setmana de l’ 11 al 15 de maig:

Al llarg d’aquesta setmana el borrissol originat a les pollancres ha convertit el pati i l’hort en una catifa blanca, molt molesta per cert.

Entre les feines realitzades cal destacar:

• Hem posat una xarxa protectora als maduixers i a les cols, ja que ocells, com les garses, es començaven a menjar els productes.
• Hem acabat la instal•lació dels tubs per reg a goteig. No hem tingut prou tubs per a totes les parades, però sí per les més importants.
• Hem tallat filferros a mida, per utilitzar com a ganxos per subjectar el tub de goteig a la terra.
• Hem collit i repartit faves, carxofes i enciams.
• Hem lligat les tomaqueres a les canyes, perquè no es trenquin ni s’arrosseguin per terra. Al mateix temps hem començat a treure els grills secundaris.
• Hem entrecavat i tret males herbes de les cebes, de les patateres, de les mongetes, de les alberginieres, dels pebroters, dels enciams, de les cols i de les tomaqueres.
• Hem remullat el terra per eliminar el borrissol dels pollancres.
• Hem regat les plantes, les hortalisses i els arbres fruiters amb la mànega i les regadores.
• Periòdicament posem en marxa el reg per goteig de la mandala, del parterre del camí i del parterre de la sèquia.
• Hem tret males herbes i hem regat els parterres de cargoleres i els de l’escola.
• Hem passat la segadora per la zona de l’hort i per zones del pati de l’escola.
• Hem passat la desbrossadora pel pati de l’aula 6 i també per la zona d’aparcament de cotxes de cargoleres.
• Hem netejat rètols de plàstic, amb alcohol, ja que són de segona mà.
• Hem anat a buscar 6 carretons de terra sorrenca per afegir als camins entre les parades de l’hort.
• Hem retallat, amb les tisores de tallar truanes, les herbes que creixen a les vores i que no agafa la segadora.
• Hem recollit 3 litres d’aigua, doncs dimarts i dimecres va ploure una mi

2009-05-26T06:52:00.000-07:00

Carxofera

La carxofera o escarxofera és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa.

Descripció
Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conreï un màxim de 3 anys). És molt semblant al card conreat, del qual potser és una varietat conreada. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada. Les fulles són glauques, amb grans lòbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Les flors són de color porpra. El sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu següent i fa capses des del mes d'octubre i tota la primavera.

Conreu
És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.

Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.

Usos
Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.
Acció farmacològica
Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.
Al nostre hort tenim carxoferes a la parada nº 6.

A finals d’abril hem començat a collir alguna carxofa. Aquest any, amb les pluses s’han fet molt altes. Esperem que també donin força fruit.

2009-05-05T07:27:00.000-07:00

Fava

La fava és una planta lleguminosa conreada.
Planta annual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles pinnades acabades en punta. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplastada, les faves.

La Fava té dues formes varietals principals:

varietat "major" :planta,de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit ,la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteïnic. És planta d'horta que molt sovint es fa en secà.

varietat "minor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior. És planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.

Conreu
Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.

Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.

Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la.

Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.

Varietats de fava d'horta
Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó totes elles considerades les millors del món.

Les faves a a la cuina
Les faves a la catalana, preparades amb botifarra i faves tendres, són un plat típic i emblemàtic català.

Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava a Pitàgores.

Al nostre hort hem plantat les faves a la parada nº …………..
Ara a principis de maig comencem a recollir les faves del nostre hort. Aquest any les faveres s’han fet molt altes. De moment no hem hagut de tractar-les pel pugó.

2009-05-05T06:54:00.002-07:00

Setmana de 27 d’abril i el 8 de maig de 2.009:

· Hem collit carxofes, espinacs, bledes, enciams, escaroles, faves i cebes.

· Hem afegit terra negra a algun dels camins de les parades.

· Hem passat la segadora i la desbroçadora pel pati de l’escola.

· Hem arreglat un rebenton a la tuberia d’aigua.

· Hem retallat les truanes.

· Hem ampliat les parades amb tubs de reg per goteig.

2009-05-05T06:54:00.001-07:00

Setmana del 20 al 24 d’abril de 2.009:

El dilluns dia 20:

· Hem passat la segadora per la zona de l’hort i pel pati.
· Hem utilitzat la mànega i les regadores per regar plantes.
· Hem plantat un carbassó blanc a la parada 12.
· Hem sembrat llavors de bitxo a la parada 8.
· Hem sembrat llavors de girasol ornamental a la torreta costat la caseta i també unes poques al parterre de la sèquia.
· Hem sembrat llavors d’arbusts variats i llavors de carbassers ornamentals, al pareterre del camí.
· Hem tret males herbes dels parterres.

El dimecres dia 22:

Els alumnes de les aules 15 i 16 han fet una activitat d’hort.
Visiten l’hort i aprofiten per escoltar les explicacions dels productes que tenim a l’hort, alhora que planten a la parada 1:

· 20 planters d’enciams
· 20 planters de cebes
· Llavors de pastanaga barrejades amb llavors de raves
· Llavors d’espinacs, i
· Llavors de mongetes de mata baixa.

Es comprometen a fer l’activitat de regar i treure males herbes, per grupets, un cop per setmana, que es concreta pels dijous a la tarda.

Ha estat una tarda discreta, tots ells amb moltes ganes de participar. Alguns alumnes de les aules 19 i 20 els han ajudat a preparar el terreny, a plantar o sembrar i a regar.

El divendres dia 24:

Hem fet tasques de manteniment a l’hort i als parterres, treient males herbes, regant, adecentant els camins, segant, traginant bosses i començant a instal·lar noves mànegues per a reg per goteig a diverses parades. Ens hem trobat un reventon en la instal·lació de la mànega principal que caldrà solventar dilluns.

2009-05-05T06:49:00.000-07:00

Setmana del 14 al 17 d’abril

Al llarg d’aquesta setmana a l’hort:

Després de vacances de Setmana Santa hem trobat molta feina a l’hort, sobretot traient males herbes.

Hem collit:
Unes 15 bosses d’espinacs, 4 escaroles, 10 enciams, i unes 8 cebes que ens hem repartit entre tots els alumnes der les aules 14, 19 i 20.

Hem plantat:
3 tomaqueres de penjar a la parada 3, 3 carbassons a la parada 7, 25 enciams meravilla a la parada 12, 8 albergínies i 9 pebroters a la parada 8.

Hem anat a comprat al Garden i hem plantat al parterre del camí:
4 petúnies, 6 hermoses i 2 clavells de moro.

A més a més:
Hem continuat passant la segadora al pati de l’escola, hem tret males herbes i hem regat el parterre de cargoleres.

2009-04-24T01:18:00.000-07:00

SALVITXADA

Salsa de calçots

Ingredients:

tomàquets de pera 10 o 15

alls 5 o 6 dents

nyores 6 o 7

bitxo ( 1 o 2 )

ametlles torades 300gr.

oli d'oliva verge un bon raig

vinagre de vi negre una mica ( 4 o 5 cu.)

pebre negra mòlta

sal

escalivar els tomaquets i els alls a poder ser brasa de llenya.

posar en remull amb aigua calenta las nyores durant mitja hora aproximandament. pelar les ametlles.

En un pot posar-hi:

los tomaquets pelats i trossejat, els alls pelats i sense el "cor" la polpa de las nyores,les ametlles pelades, un bon raig de oli d'oliva verge,vinagre pebre i sal. pasar-ho tot pel minipimer mirat que
la salsa no quedi massa fina. provar i rectificar

2009-04-17T06:43:00.000-07:00

ELS CALÇOTS

DESCRIPCIÓ:
Els calçots són una varietat de cebes tendres que es fan grillar calçant-les amb terra a mesura que creixen.

ORIGEN:
L’origen del calçot s’atribueix a un pagès que va viure a valls, comarca de l’alt camp, a finals del segle XIX.

PROPIETATS ALIMENTÀRIES:
La ceba és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques.
En el cas dels calçots s’ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticanceríngens.

COM CULTIVAR ELS CALÇOTS:
- La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavors a finals d’any. es trasplanten les cebetes a principis de primavera. s’arrenca el bulb a l’estiu.

- La segona fase és la obtenció del calçot a partir de les cebes. la plantació de les cebes es realitza durant la segona quinzena del mes de setembre. abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per aconseguir que els calçots creixen més espaiats. a mesura que els brots de ceba van sortint es van calçant per tal que quedin més blanquejats.

El cultiu dels calçots és típic de les comarques tarragonines, properes al mar, però també es pot cultivar en zones d’interior on les glaçades no siguin massa permanents.

LA MESURA DELS CALÇOTS:
El diàmetre dels calçots pot arribar a fer entre 17 i 25 mm i la cama blanca entre 15 i 25 cm.

LA CALÇOTADA:
El consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, i molt especialment a Catalunya. els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març. es couen amb llenya, si pot ser, de sarments dels ceps i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, coneguda com salsa de calçots.

2009-03-31T07:20:00.000-07:00

Setmana del 23 al 27 de març

Al llarg d'aquesta setmana a l'hort:

hem començat a protegir les aixtes de sortida d'aigua de les parades de l'hort.
hem fangat algunes parades.
hem plantat a la mandala:

· llavors de julivert

· llavors de camamilla

hem plant al paterre de la sequia:

· llavors d'enciams meravilla

hem plantat:

· planter d'enciams meravilla ( parades 14-16 )

· planter de carbossons i llavors de carbassa a la parada 7.

· 16 tomaqueres d'esquena verd i 16 tomaqueres de montserat, a la parada 2. ens cal plantar-hi les canyes i posar-hi la xarxa. potectora, en contra de les calamarçades.

· llavors de mongetes de mata baixa a la parada 11, al costat del alls.

· llavors de mongetes d'emparrar a la parada 10. quan neixen caldrà clavar-hi les canyes.

hem comprat al garden, per plantar a la mandala:

· 3 mates de farigola o timó

· 2 mates de julivert arrisat, i

· 3 mates de lavanda o espigol

· 1 planta de marialluïsa

la setma que ve collirem els calcots, perquè el proper divendres dia 3 farem la colcotada.

2009-03-31T06:43:00.000-07:00

Setmana del 16 al 20 de març

Les feines a l'hort, aquesta setmana, s'han centrat en la instal·lació de les mánegues pel reg a goteig.

Els tècnics de manteniment ham fet la seva feina.

Al final s'ha instal·lat dins l'arqueta:

Una sortida d'aigua que alimenta el reg per goteig del parterre del camí, el parterre de la sèquia, la mandala i les truanes que separen les parades de l'hort amb l'amplició de l'hort on hi ha els arbres fruiters.
Dues sortides d'aigua que alimenten independentment totes les parades de l'hort. S'han fet dues sortides perquè amb una no hi havia prou pressió per poder-les regar totes, alhora.
S'han instal·lar una axieta de sortida d'aigua dins arqueta per podre-hi connectar una mànega de reg manual, a la que s'hi pot instal·larun aspersor.
recordar que també queda l'aixeta exterior, com fins ara per poder connectar-hi una manega o per poder omplir les regadoras.

Aquesta setmana amb la col·laboració de una bona colla d’alumnes hem pogut tapar la rasa per on passen les tuberies soterrades, així com fixar bé l’arqueta.
Hem deixat instal·lades les mànegues exteriors de goteig que reguen el parterre del camí, el parterre de la Sèquia, la mandala i les truanes.

Ara cal estudiar com protegir totes les claus de pas que arriben a les parades i als diversos parterres, per evitar trepitjar-les o espatllar-les. Cal anar molt en compte.
També ens cal concretar quin tipus de mànega exterior posarem a les diverses parades de l’hort.

Aquesta setmana hem plantat del patates a la parada nº 3. En total sortiran 35 mates. Hem conservat el grill principal quan hem tallat les patates de llavor. Cal saber que són patates Kennebec.
També hem plantat, com experiment, llavors de nyàmara a l’extrem de la parada nº 14.

2009-03-24T08:33:00.000-07:00

Al llarg de la setmana del 9 al 13 de març del 2009
A l'hort:

Hem deixat enllestides les rases, per poder instal·lar les canonades pel reg a goteig. Ara han de passar els tècnics a fer-nos la connexió i la corresponent instal·lació. Nosaltres els ajudarem a tapar les rases.
Hem preparat la parada on plantarem les patates. L'hem fangat i li hem posat una cinta al voltant, per evitar trepitjar-la, tenint en compte les obres del reg.
Hem collit enciams, escaroles, col-i-flors i espinacs. Aquesta setmana s'ho han endut els alumnes de l'aula 14 i també els mestres.
Hem regat totes les plantes de l'hort, de la mandala, dels parterres i els arbres i arbusts de l'ampliació de l'hort. Hem utilitzat les dues mànegues alhora, gràcies a l'empalma en forma de T, que apliquem a l'aixeta de sortida d'aigua.
Hem aplicat terra sorrenca a al porta d'entrada de l'hort que separa al pati, utilitxant el corró, per deixar-la ben premsada.
Hem tret males herbes i hem regat les jardineres de les cargoleres.
Hem fet neteja dels parterres de cargoleres. Hi hem trobat moltes borilles. Això no està bé. Si algú fuma que tiri les borilles als cendrers corresponents.
Hem començat a utilitzar la segadora. L'herba del pati comença a créixer, amb el bon temps d'aquest final d'hivern.

2009-03-17T07:52:00.000-07:00

Patatera

La patarera és una planta origiària d' america del sud. Pot arribar a tenir uns 60 cm d'altura.

Les flors

Són blanques o violetes. La pol·linització ès insectes. Els fruits són unes baies de color verd, que no comestible.

Es caracteritza per presentar arrels modificades a la part subterrània en forma de tubercles comestibles, les patates. Aquests tubercles acumulen gran quantitat d'aigua i altres substàncies com proteïnes, minerals i vitamina C.

Les patates, quereïlles (al País Valencià), o trumfos (als Pirineus) són el tubercle comestible fruit de la patatera, que ha estat bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base avui en dia de molts plats.

Les patates es sembren pels vols de sant Josep, és a dir dins la 2ª quinzena de març. La patata de llavor sovint es talla pel mig, deixant grills a cada part per poder-los plantar. El grill es posa a sota i la polpa per sobre.

La floració de la patata té lloc a la primavera i a principis de l'estiu, depenent del clima.

Les patates es cullen pel juliol. Nosaltres intentarem arrencar-los abans de marxar de vacances d'estiu. Per arrencar-les, s'utilitza una eina que s'anomena arpiots.

les patates es poden menjar fregides, bullides tot acompanyant verdures, carns i peixos, al forn, guisades amb carn o peix,...

2009-03-10T08:00:00.000-07:00

1ª SETMANA DE MARÇ DE 2009

Climatologia: Aquesta setmana hem tingut un temps variable. Des de dilluns ha estat ennuvolat i ha fet fred. Dimecres va ploure tot el dia. Ha nevat als pirineus. Dijous i divendres el vent s'ha fet notar.

Feines a l'hort:
Dilluns un grup reduït, ha fet un tros més de rasa, per on s'ha d'amagar la tuberia d'aigua. Segons podeu comprovar a l'esquema que hem fet. Cal recordar que la tuberia s'ha d'enterrar uns 35 cm de profunditat per evitar que l'aigua es glaci a l'hivern. Si l'aigua de les tuberies es glaça es produeixen rebentons.

Divendres a la tarda:

Un grup d'alumnes ha continuat fent la rasa per reg a goteig. Ja en tenim la meitat de feta. Amb una mica de sort i amb l'ajuda de tots, l'acabarem la setmana que ve.
Un altre grup ha estat recollint branques del pati, netejant papereres i els bancs, de sota els pins, que acostumen a embrutar-se fàcilment per culpa de les tórtores que es refugien dalt les branques.
Un tercer grup ha intentat refer un banc del pati, mancat de travessers o mig trencats, amb el perill de que els alumnes de l'escola s'hi facin mal.
Un altre grup ha fet endreça de troncs, ferros, canyes, tests, estaques i brutícia de la zona del compost. És un racó on hi cal fer endreça de tant en tant. Netejar sempre costa posar-s'hi. Però s'ha de fer, com a casa.
Hem collit 8 enciams, 3 col-i-flors i una escarola del nostre hort. Aquesta setmana s'ha repartit entre els alumnes de l'aula 19. La propera collita serà de l'aula 14.
La resta d'alumnes han iniciat la tasca de confecció de farcellets de llorer i plantes aromàtiques, tot emplenant-ne bossetes, acompanyades de diverses receptes culinàries, per la seva comercialització amb la denominació inicial de: PRODUCTES DE COMABELLA.

2009-03-03T06:44:00.000-08:00

FEINES A L'HORT, A LA 2ª QUINZENA DE FEBRER DE 2009

Tenint en compte que hem anat de colònies i que hem gaudit d'un dia lliure elecció per les Festes de la Llum, a l'hort hem tingut poca activitat.

Hem de remarcar tres coses:

. Les primeres tasques per dur a terme el reg per goteig

. Les primeres collites de productes de l'hort.

. Unes petites compres.

M'explico:

- Després de diversos contactes amb tècnics de la casa hem dissenyat un projecte per implantar un sistema de reg per goteig a les diverses parades de l'hort, a la mandala i als parterres del camí i de la sèquia. Després del disseny cal cavar i fer les rases on soterrar les tuberies d'aigua. Aquesta és la feina més dura i més pesada. És la feina que hem iniciat aquests dies.

- Pel que fa a la recollida de productes de l'hort, el paasat divendres dia 27 de febrer hem collit de l' hort 2 cols d' hivern i 9 enciams que en aquesta ocasió s'han repartit els alumnes de l'aula 20.

- Pel que fa a les petites comprtes cal concretar que hem comprat 6 kgr de patates de llavor, una trentena de cebes baboses, uns adaptadors per la mànega, un mànec per uns arpiots antics que varem trobar, un mànec pel xapo que es va trencar i tres arbusts plantats al parterres de la sèquia.

Cal dir que hem começat a regar el planter, les plantes i els arbres del nostre hort, ara que les glaçades ja minven.

2009-02-10T07:40:00.000-08:00

SETMANA DEL 2 AL 6 DE FEBRER

FEINES FETES A LA ZONA DE L'HORT

A la zona d'ampliacio de l'hort hem plantat :

- Un limoner (en castellà limonero). Tot i que estem en una zona de fortes glaçades a l'hivern, esperem que aquest arbre fruiter, que fa llimones, resisteixi les baixes temperatures. Son arbres mes tipics del litoral mediterrani, de clima mes suau.

A la mandala:

- Hem netejat i retallat les plantes aromàtiques, per tal que tinguin un millor creixement, a la primavera.

Al pati de l'escola:

- Hem tapat, amb sorra, els forat que alguns alumnes han fet a la pista de bàsquet. Cal recordar que tan la pista de bàsquet com el camp de futbol no són llocs per forats. No es pot confondre amb un sorral.

- També hem repassat la rampa, per on circulen les cadires de rodes, tot passant-hi el corró, aprofitant que el terra estava humit després de les últimes pluges.

Hem ultilitzat eines com:

. carretó

. pala

. Rampí

. Tisores de podar

. Xapo

. Arpellot

. Corró

2009-02-03T06:51:00.000-08:00

ÚLTIMA SETMANA DEL GENER DE 2009

Ala zona d'ampliació de l'hort hem plantat:

Un castanyers (en castellà castaño). Aquest arbre, si viu, farà castanyes bones, no bordes com les que tenim al pati, perquè l'arbre està empeltat.

Una perera flor d'hivern. ( En castellà peral flor de invierno). Les peres que en sortiran les podrem collir pel setembre.

Al parterra de la sèquia hem plantat:

Tres groselles. ( En castellà grosella). Els seus fruits es cullen a finals de primavera.

Al pati de l'escola:

Hem recollit moltes branques del pati, efectes del temporal de fort vent del cap de setmana passat, sobretot el dissabte dia 24 de gener.

2009-01-27T06:52:00.000-08:00

SETMANA DEL 19 AL 23 DE GENER

Aquesta setmana a la zona d'amplició de l'hort, hem plantat més arbres fruiters, que hem comprat al mercat.

1. Una perera castell o de sant joan, són peres molt petites, però molt gustoses , que maduren i es cullen pels vols de Sant Joan. Esperem que quan facin fruit les puguem collir abans de marxar de vacances d'estiu.

2. Un cirerer de mig temps. Això vol dir que podrem collir les cireres durant el mes de juny. Es una fruita amb pinyol.

3. Un albercoquer. La seva fruita de color ataronjat és molt gustosa. Té un pinyol dins força gros.

4. Una pomera fiji, que fa fuits amb un color vermelll apagat tirant a bru.

5. Una pomera gala. aquestes pomeres el groc i el vermell, en diferent percentatge segons cada varietat.

6. Un magraner. La magrana és un fruit gros, que quan és madur es clivella i s'obre de manera irregular. És un fruit sec que conté llavors carnoses.

2009-01-20T06:53:00.000-08:00

Aquesta setmana, del del 12 al 16 de gener, a l'hort:

Hem pogut fer poques coses. Estem a ple hivern. Les glacades són fortes. Algun dia hem arribat a -5º. També ens ha acompanyat alguns dies la boira baixa, molt típica a les nostres contrades. Dies enrera també ens va visitar la neu, empolainant una mica els prats.

Els dies que surt el sol, desglaça i fa quasi intransitables els camins de l'hort , ja que un queda mig enfangat.

Hem aprofitat per fer els fortats on posarem els arbres fruites, a la zona d'ampliació de l'hort.

Hem anat a buscar un fill de l'olivera del pati. L'hem plantat. No sabem si viurà, perquè tenia poques arrels.

Hem trasplantat la noguera que teníem a la zona de l'hort i com que n'hem pogut treure dos brots, un l'hem plantat darrera la caseta de les eines i l'altre molt a prop del cami.

Hem trasplantat la prunera que teníem a l'hort. També tenia dos brots. Un l'hem posat tocant les truanes i l'altre entre les truanes i la noguera, prop del camí.

Hem plantat brots d'avellaners de Calders. Esperem que arrelin bé.

Hem plantat , al parterre del camí, les cabeces de narcisos, tulipans i jacints que vàrem guardar de la collita de la passada temporada. Creiem que anem tard, que les hauríem d'haver plantat a finals de novembre. Esperem que vagin bé.

Hem anat a demanar preus dels arbres fruiters que tenim inteció de plantar a l'hort.

Cal tenir en compte que ara és el temps adequat per plantar arbres, ja que és l'època en que les plantes estant com adormides, sense activitat, perquè fa fred. Així no noten massa el trasbals del canvi de lloc.

Tenim pendent anar a comprar eines per l'hort. La llista la tenim feta. Caldrà afegir-hi unes tisores de podar, ja que unes de les que tenim se li ha perdut la molla, molt necessària per una utilització adequada.

2008-12-09T03:05:00.000-08:00

SETMANA DEL 15 AL 30 DE NOVEMBRE

A la zona d'ampliació de l'hort hem plantat:

3 boixos

3 arbustos petits

5 Soques d'arrel de canyissars

2 plantes de cirerers d'arboç

2 vimeters

2 aranyoners

2 roures

Hem transplantat a la zona d'ampliació:

Un arbust que teníem plantat al parterre de la sèquia, que té per nom cinamomo, tot i que els jardiners el conexien pel seu nom tècnic eleagnus angustifolia.

L' avellaner, que teníem a l'extrem del parterre del camí.

El saüc, que teném a l' extrem del parterre del camí.

El plomall, que teníem al parterre del camí.

La ginesta, que teníem al parterre del camí.

La noguera, que hem tret del parterre nº12

Hem arrencat les plantes de cacauets que teníem a la parada 14. Ara els guardem perquè s'assequin.

Hem acabat d'esporgar les truanes que separen l'hort de la zona d'ampliciació.

Hem passat la segadora, recollint quantitat de fulles caigudes dels arbres, ara que comença a glaçar.

Aquests dies ens ha florit la flor de zafrà que tenim a la mandala, aquí teniu una petita mostra...

2008-12-09T01:41:00.000-08:00

SETMANA, DEL 10 AL 14 DE NOVEMBRE, A L'HORT

Hem arrencat els pebroters iles alberginieres de la parada 8, perquè ja han fet el seu treball amb escreix.

Hem posat aquestes plantes dins les bosses de deixalles grans i les hem baixat al contenidor corresponent de baix al taller.

Hem escampat compost, del nostre compostador, a la parada 8 i l'hem fangat.

Hem calçat una mica més els calcots que tenim a la parada 5

Hem netejat de fulles les parades de l'hort on tenim els enciams, les escaroles, els pèsols, les pastanages, els alls i les faves.

Hem recollit fulles dels camins de l' hort. La majoria són fulles del pollancres que voregen la sèquia.

Hem tret males herbes i hem estovat amb rasclets petits tot el parterres del camí.

Hem tret males herbes de la mandala.

Hem comencat a esporgar les truanes que separen l' hort de la zona d'ampliació de l'hort. Les volem deixar a una alçada màxima d'uns 80 cm.

Hem plantat cebes bavosses, també conegudes com cebes dolces, a la parada 13. N'hem fet una manat de 200 cebes.

aquesta setmana hem utilitzar eines com: escombreta metàl·lica, arpellot, rampí, rasclets.

2008-12-09T01:25:00.000-08:00

SETMANA DEL 3 AL 7 DEL NOVEMBRE

Aquesta setmana a l'hort:

Hem escampat adob orgànic, del nostre compostador, a la parada 2. Hem ultilitzat el carretó, la pala i el rampí.

Hem fangat la parada 2, utilitzant la fanga.

Hem guardat les llavors de carbassa, un cop assecades.

Hem desgranat les cabeces d'alls i hem plantat els alls a la primera meitat de la parada 11. Hem utilitzat el plantador i l'arpellot.

Hem replantat enciams de fullas de roure, doncs algunes mates no tenien un bon creixent.

Hem completat la parada 16 amb més enciams meravilla o arrissats.

Hem regat el planter amb la regadora.

Hem recollit pebrots i albergínes. ens les hem repartit entre tots. aviat les haurem d'arrencar, doncs estant a les últimes.

2008-12-02T07:34:00.000-08:00

SETMANA DEL 27 AL 31 D'OCTUBRE

Les previsions per aquesta setmana és de pluges. Per tant l'activitat a l'hort serà poca.

De totes maneres el DILLUNS 27 amb un grup hem aprofitat per arrencar les tomaqueres, traient primer els filferros amb que estaven lligades les canyes, i també els cordills que aguntaven les tomaqueres a les canyes. Després hem separat les canyes i, un cop lligades, les hem guardat al racó de la zona el compost. Les tomaqueres arrencades les hem ficat dins una bossa gran i ho hem baixat al contenidor del taller.

A la segona meitat de la PARADA 4 ( recordeu que a la primer meitat hi tenim sembrada, en petits forats, la llavor d'espinacs ) hi hem sembrat llavor de PÈSOLS, també en petits clots que després tapem amb terra negra. Els hem posat en forma rectangular vorejant la zona. A la part interior hi hem sembrat llavors de PASTANAGA.

ENTRE DIMARTS I DIMECRES hem recollit al PLUVIÒMETRE un total de 51 litres d'aigua per metre quadrat.

El DIVENDRES no vam baixar a l'hort, ja que vam celebrar la castanyada.

2008-12-02T07:21:00.000-08:00

SETMANA DEL 20 AL 24 D’OCTUBRE

Aquesta ha estat una setmana de força activitat al nostre hort ecològic, perquè:

- Hem passat el moticultor a les parades on van escampar el compost. Per tant hem llaurat, hem barrejat terra i compost i hem estovat la terra.

- Hem aprofitat per sembrar llavors de pastanagues a un trosset de parterre de la sèquia. Hem mirat de no sembrar-les massa espesses perquè desprès no tenen espai per engreixar-se.

- A la parada Nº 15 hem sembrat llavors de faves. A cada forat hi hem posat 3 llavors.

- A la meitat de la parada Nº 4 hi hem sembrat llavors d’espinacs.

- Hem començat a esporgar els arbres fruiters.

- Hem controlat la quantitat de pluja caiguda, gràcies al pluviòmetre que tenim instal·lat a la zona d’ampliació de l’hort.

- Desprès, per grups hem acabat la tarda del divendres fent diverses tasques de manteniment a l’hort i als parterres, així com utilitzant segadores, carretons, escombretes metàl·liques, fanga, arpellots, regadores, mànega, tisores de podar, pales i bosses de deixalles grans.

2008-11-25T07:12:00.000-08:00

DIVENDRES, 17 d’OCTUBRE DE 2007

Avui el grup de la Loli ha anat a regar les plantes del parterre. Han utilitzat la mànega, una regadora i un arpellot per treure les males herbes i estovar una mica la terra.

El segon grup, el de la Mª Carme, han treball de valent recollint fulles del pati. Han fet servir l’escombreta metàl·lica i les bosses de deixalles grans. Cal recordar que estem a la tardor i estan caient les fulles dels arbres de fulla caduca.

El grup de la Sonia i l’Alicia s’han dividit en dos. Mentre uns recollien les fulles del sorral i del camp de futbol, els altres regaven les hortalisses de l’hort, les plantes aromàtiques de la mandala, les flors i arbusts del parterre del camí, les maduixeres del parterre de la sèquia i les truanes i arbres fruiters. També han collit tomàquets, pebrots, albergínies i maduixes, que després han repartit entre tots. Han utilitzat la mànega i les regadores.

Els grups del Ramón i el José han fet diverses feines:

Portar el rebuig als contenidosr instal·lats més amunt de la residència, vora el camí.
Recolir i triturar amb una segadora les fulles del pati, i després posar-les a la compostadora.
Anar a buscar amb dos carretons terra negra al Garden, per barrejar-la amb el compost de les parades de l'hort, i així obtenir una terra més rica i més productiva.
Recollir les bosses de deixalles que els altres grups anaven omplint i baixar-les fins el contenidor.

2008-11-18T06:55:00.000-08:00

DIVENDRES DIA 10 d' OCTUBRE DE 2008

Avui hem tornat a dividir-nos en grups:

El primer grup, han anat a treure males herbes i fulles dels parterres. També han regat les flors i els arbusts d'aquesta zona.

El segon grup, s'han dedicat a recollir tomàquets, albergíniesi pebrots de l' hort. Després ho han repartit en bosses per poder-s'ho endur a casa, encara que només fos una mostra. A més a més han regat totes les hortalisses de l'hort, les flors de les parades, les truanes, els arbres fruiters i les plantes aromàtiques de la mandala. Uns amb regadores i altres amb la mànega.

El tercer grup s'han repartir en tres, uns han anat a buscar terra negre a la zona del garden, uns altres a recollir i baixar al contenidor els sacs de fulles i herbes segades, i la resta han replantat cebes de calçots i han espargit a algunes parades el compost que altres estaven treien dels compostadors.

L'últim grup també s'han repartit. Uns amb les segadores, tot segant la gespa del pati i de la zona propera a l'hort, altres fent el buidatge del compot dels compostadors i traginat-lo amb el carretó a les parades de l' hort, mentre que altres omplien uns saquets de compost que ens van demanar de l' escola de Santpedor, junt amb 50 torretes per fer la seva plantada de llavors i de planter.

Tots ens hem pogut endur a casa algun tomàquet , pebrot o albergínia.

2008-11-11T07:27:00.000-08:00

DIVENDRES 3 D'OCTUBRE DE 2008

Avui hem fet tres grups de treball:

· El primer ha anat a regar els parterres. Han utilitzat l’escombreta metàl·lica, les bosses d’escombraries grans, la mànega i l’arpellot.

· El segon grup s’ha quedat a l’hort per regar tot el planter nou (enciams, escaroles, cebes, coliflor, bròquil, cols d’hivern), i també les cebes dels calçots, les tomaqueres del curs passat que encara ens fan tomàquets, les albergínies i els pebroters, les carxoferes i totes les plantes aromàtiques de la mandala. També han aprofitat per regar les flors del parterre del camí i les maduixeres del parterre de la sèquia. Han utilitzat la mànega i les regadores.

· El tercer grup ha aprofitat per esporgar els arbusts dels parterres. Han utilitzat eines com: tisores per esporgar les truanes, tisores de podar, bosses de deixalles grans, escombreta metàl·lica, arpellot i el carretó. També han aprofitat per segar gespa del pati.

2008-11-11T06:48:00.000-08:00

DIMECRES 1 DE OCTUBRE DE 2008

Tenin el planter embargat a una parada de l’hort. Abans que no se’ns faci malbé decidim plantar-lo.

HO HEM PLANTAT AIXÍ:

- A la parada nº 6 hem plantat les coliflors, el bròquil verd i les cols d’hivern, al costat de les carxoferes.

-A la parada nº 9 hem plantat les cebes i els enciams de fulla de roure.

-A la parada nº12 hem plantat les escaroles i els enciams trocaderos, al costat de la noguera.

-A la parada nº16 hem plantat els enciams maravilla o arrissats.

-Cal recordar que a la parada nº2 hi ha les tomaqueres. A la parada nº5 hi tenim plantats els calçots, que ja comencen a treure el nas. A la parada nº6 també hi tenim les carxoferes. A la parada nº8 hi tenim els pebroters i les alberginieres. A la parada nº14 hi ha els cacauets.

Cal fer una menció especial al Xavier, que tot sol, i molt bé, han plantat l’estaca on hem ubicat el pluviòmetre que vam comprar l’altre dia.

2008-11-04T07:19:00.000-08:00

DIMARTS 30 DE SETEMBRE DE 2008

Avui un grup ha anat a comprar:

Planter :

25 cebes bavoses o dolces
15 enciams maravilla VO arrissats
6 enciams trocadero
6 enciams de fulla de roure
10 escaroles
4 coliflors
4 bròquils verds

llavors :

1 sobre de pastanagues
1 sobre d’ espinacs

A més a més

1 regadora
1 pluviòmetre
1 sobre en pols per matar formigues i altres bitxos
2 sacs per guardar compost

2008-11-04T06:36:00.000-08:00

DIVENDRES 26 DE SETEMBRE DE 2008

El Ramon ha anat amb el seu grup a l’hort. El Xavier i el Víctor amb la segadora han segat l’herba d’un tram del pati de l’ escola . l’Enric i el Marc amb la mànega han regat les plantes de la mandala i les hortalisses de l’hort. L’Oriol, l’Andreu, l’Eduard, el Cristian.M. i l’Òscar han ajudat al Ramon a retallar les truanes, a plegar la brossa i la baixar les bosses al contenidor del taller. La Sílvia i la Judith s’han dedicat a recollir tomàquets, pebrots i albergínies de l’hort.

La Loli i l’Alícia han repartit els alumnes en dos grups. S’han dedicat a recollir fulles seques, omplenar bosses grans, regar els parterres i treure les males herbes. Han utilitzat la mànega, les bosses de deixalles grans, les escombretas metàl·liques, l'arpellot, els guants i el carretó.

2008-10-28T08:22:00.000-07:00

22 de SETEMBRE DE 2008

FEINES DE L’HORT
- Anar a buscar terra negra i sorrenca a la zona del garden, per arranjar el parterre de la sèquia
- Transportar les bosses plenes d’herba segada al contenidor del Taller
- Arrencar les cols, els carbassoners, els meloners, les síndries i els carbassers
- Passar el moticultor a les parades buides de l’hort
- Regar arbres fruiters i truanes

FEINES DE JARDINERIA
- Segar la gespa del pati
- Transportar les bosses plenes d’herba segada al contenidor del Taller

EINES QUE HEM FET SERVIR
- Carretó
- Bosses de deixalles grans
- Bosses de plàstic petites
- Arpellot
- Xapo
- Rasclet
- Escombrat metàl·lica
- tisores de podar truanes
- Tisores de podar
- Mànega
- Regadora
- Segadora
- Moticultor
- Cistell

2008-10-21T07:04:00.000-07:00

NOU CURS AL NOSTRE
HORT ECOLÒGIC

Hem començat ja les taques de l’ HORT per aquest curs escolar 08-09, tot recollint hortalisses que encara hi tenim plantades del curs passat, com: tomàquets, albergínies, pebrots, gira-sol i blat de moro, alhora que hem netejat i anem posant a punt les altres parades.

Esperem que les tasques de l’hort siguin un al·licient motivador no sols pels alumnes que ja hi van participar el curs passat, sinó també un treball engrescador pels alumnes que s’han incorporat aquest any, en especial pels alumnes de 1er d’ESPO Laboral ubicats a l’aula 14 i pels alumnes nous de 2n i 3er d’ESPO Laboral de les aules 19 i 20.

Per a final de curs el nostre objectiu és no sols obtenir productes de l’hort, sinó que els alumnes hagin gaudit de les tasques i feines realitzades i que el treball d’observació hagi estat suficientment enriquidor.

Setmana del 15 al 19 de Setembre:

FEINES A L'HORT

Treure males herbes de les parades

Segar l'herba dels camins

Treure males herbes del parterre del camí

Treure males herbes de la mandala

Treure males herbes del parterre de la sèquia

Regar tomaqueres, pebroters, albarginieres, maduixeres, carbassons, mandala,...

Regar les flor i arbusts del parterre del camí

Collir tomàquets, pebrots, albergínies, pastanagues, carbassons, blat de moro, gira-sols, maduixes

Podar plantes aromàtiques de la mandala, els ceps, les truanes i els gira-sols ornamentals

Humitejar el compost

Omplir el dipòsit blau d'aigua

Repartir la collita, en bosses, per tots els alumnes

2008-06-03T02:28:00.000-07:00

ACTIVITATS A L´ HORT DINS LA SETMANA VERDA

Data: dimarts 20 de maig de 2008
Visita: ens visites un grup d´ alumnes de l’escola Riu d´ Or de Santpedor, que aprofiten per fer una plantada de plantes i flor.

A la mandala vàrem plantar :

- 2 julivert arrissats
- 3 alfàbregues
- 1 sàlvia
- 2 mentes de xocolata
- 3 rudes
- 3 Valeriana
- 3 santolines

Al parterre del camí vàrem plantar :

- 8 petúnies
- 1 xiringuilla
- 4 tagetes o clavell de moro
- 6 menses pendulines
- 2 xerrarires
- 1 saüc
-
material ultilitzat :
- carretó i pala
- terra negra
- plantadors
- xapo
- regadores i aigua

Un grup d´ alumnes els va explicar :

- Com hem dissenyat el nostre hort, amb parades i camins .
- Les hortalisses que hem plantat a les parades .
- La mandala on hem ubicat les plantes aromàtiques .
- Els arbres fruiters que tenim a l´hort.
- El parterre del camí on hi tenim flors.
- El parterre de la sèquia on hi hem ubicat les maduixeres, els ceps i el planter.
- La zona de compostatge.
- La caseta de l´hort amb les eines i màquines .

2008-05-13T01:00:00.000-07:00

Aquesta és una vista general del nostre hort ecològic , a principis del mes de maig.

Aquesta dies tenim feina treien males herbes i regant. També hem començat a lligar les tomaqueres.

Haurem d´aplicar aigua d´ortigues per atacar el pugó de les carxofes i de les fabes.

2008-05-06T02:44:00.000-07:00

Al llarg del mes d’abril de 2.008

A l’hort hem :

· Posat una xarxa protectora al planter del parterre tocant la sèquia, per evitar que els ocells es mengin les llavors.
· Una xarxa protectora a les cols, perquè les garses se les mengen.
· Una xarxa protectora al cirerer, perquè quan madurin no se les mengin els ocells.
· Uns pals protectors a la prunera petita que hi ha al final de les truanes.
· Hem retallat les truanes que fan de separació a la zona del compost .
· Hem endreçat la zona del compost.
· Hem anat a buscar terra per millorar el camí de l´ hort .
· Hem tret les males herbes de les parades.
· Hem regat les plantes i hortalisses de l´ hort.

Hem fet servir :

· Estaques de fusta
· Estaques de ferro
· Xarxa
· La maceta
· El xerrac
· Cordill
· Claus
· Les tisores d’escatar truanes
· L’escala
· El carretó
· La pala
· El plantador
· L’escombreta metàl·lica
· El xapo
· Bosses de deixalles
· El rampí
· La regadora
· La mànega

LA CALÇOTADA

2008-04-29T02:33:00.000-07:00

LA CALÇOTADA

El consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, i molts especialment a Catalunya . els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febre i març. Es couen amb llenya, si pot ser, de sarments dels ceps i es consumeixen acompanyats d´ una salsa típica, coneguda com salsa de calçots.

El dia 14 de marc últim dia del 2nº trimestre nosaltres hem fet la 1º calçotada en ha fet un dia esplèndid ha estat una experiència molt enriquidora. Penseu que cal repetir-ho cada curs

2008-04-29T00:52:00.000-07:00

LA FAUNA QUE TROBEM A L´HORT

A l´ hort , hi trobem molts animals : uns són beneficiós per el desenvolupament de les plantes de les plantes que hi viuen , però d´ altres les perjudiquen.

Beneficiosos : els ocells capturem una gran quantitat d´ insectes, erugues, etc. , que poden causar malalties a les plantes. Alguns també recullen llavors de males herbes. Les marietes s´ alimenten d´ una infinitat de pugons.

Perjudicials : a l´ hort hi ha cargols i llimacs, que s´ alimenten, sobretot, de plantes joves i brots tendres, enciams, etc. els ratolins devoren les arrels de les hortalisses i roseguen l´ escorça dels arbres fruiters

2008-04-22T01:33:00.000-07:00

Hem plantat a la hort

Entre finals de marc i principis d´ abril a l´hort hem plantat

2008-04-15T00:56:00.000-07:00

QUÈ HEM PLANTAT A L’HORT ?

Al llarg del 1er trimestre del curs 07-08 a l´ hort hem plantat :

Distribució de l'hort

2008-03-25T03:59:00.000-07:00

DISSENY DE L´HORT

Com ja vam explicar hem dissenyat l´hort amb parades i camins.
L´hem distribuït amb 18 parades. Els camins entre les parades tenen una amplada de 80 cm., per tal que s’hi pug passar amb la segadora.
La mandala l’ hem dividit amb 4 parts. Hi hem assenyalat els 4 punts cardinals, és a dir N – S – E – O.
A continuació podeu veure el disseny de l'amb la numeració de les parades.

LLAURAR i FANGAR

2008-03-04T02:00:00.000-08:00

LLAURAR i FANGAR

Després d´escampar el compost per totes les parades de l´ hort
vam llaurar la terra.
Per fer-ho vam utilitzar el moticultor i la fanga.
El moticultor és una màquina / eina que costa molt de dominar. Consta d`unes freses per estovar la terra . A vegades es clava i no avança, però també a vegades passa massa per sobre sense aprofundir a l’ hora de llaurar.
La fanga és una eina manual més fàcil d´ utilitzar, tot i que pesa una mica. La seva funció és també estovar la terra.

El compost

2008-02-26T01:24:00.000-08:00

El compost

El compost és el cor de l'hort ecològic. S'obté de la transformació de matèries orgàniques residuals en noves fonts d'energia i matèries primeres utilitzables per les plantes.

En aquesta transformació, hi ha d'intervenir cucs, larves d'insectes, fongs i altres organismes que trobem de manera natural al sòl.

Alguns materials que es podem fer servir per obtenir un compost de qualitat són: fems, restes de l'hort, restes de poda, restes de cuina, gespa tallada, serradures i palla.

Nosaltres aquest curs farem el compost a partir de les restes vegetals del pati ( gespa, fulles seques ) i de l'hort.

El nostre disseny

2007-12-19T07:00:00.000-08:00

Aquestes són les parades i els camins que hem dissenyat pel nostre hort. En primer terme es veu la mandala que és una parada que és un cercle.

Vam tirar-hi el compost que havíem fet el curs passat i després ho vam llaurar.

Ara ja tenim les parades apunt per plantar-hi.

DISSENY DE L'HORT

2007-11-21T07:52:00.000-08:00

Per dissenyar el nostre hort utilitzarem les parades en crestall.

Les parades són les parcel·les de terra plana que cultivarem i que estaran limitades per camins. Les parades tindran una amplada aproximada de 1’20 metres i no les podrem trepitjar.

Els camins són el terreny de l’hort que deixarem sense cultivar i que ens serviran per arribar a totes les parades. Tindran una amplada aproximada de 80 cm.

També hem dissenyat una manadala. La mandala és una parada circular.

Què és un hort ecològics?

2007-11-15T07:25:00.000-08:00

Es defineix l’agricultura ecològica com un sèrie de tècniques de producció agrària que substitueixen l’ús de productes químics de síntesis (adobs químics, plaguicides, fitohormones, additius de pinsos, etc.) per un sistema de:

· Rotació de cultius, canviant d’espècies cada temporada per no esgotar el sòl.
· Incorporació d’associació de cultius. Aquesta és una tècnica que implica conrear juntes diverses plantes que es protegeixen les unes a les altres i que permeten un millor aprofitament dels recursos (sòl, aigua, llum)
· Control biològic de les plantes.

2007-10-04T07:48:00.000-07:00

El projecte

2007-09-13T08:31:00.000-07:00

L'hort ecològic és un projecte encapçalat per un grup d'alumnes de l'escola Jeroni de Moragas d'AMPANS que pretén donar a conèixer l'experiència portada a terme durant el curs 2007-2008 a l'escola.